Rosa Pey va néixer a l'any 1962. Va començar el patinatge quan tenia nou anys, ha estat durant tota la seva vida treballant al món del patinatge.

Com a patinadora té un palmarés digne d'envejar per a qualsevol patinador, va ser quatre anys campiona d'Espanya i a l'últim Mundial que va participar, a Nova Zelanda a l'any 1981, va quedar tercera classificada.

Té els estudis d'infermeria i en un principi era del que es volia dedicar, ella no pensava que s'acabaria dedicant al món del patinatge. Fa vint-i-cinc anys que és entrenadora, va començar a entrenar a Mollet on hi va tenir molt bones patinadores, també va estar al Palau de Plegamans i aquí va tenir la seva primera experiència amb una patinadora internacional i finalment en el Reus Deportiu. Amb varis patinadors ha estat a campionats d'Europa i del Món.

Abans de venir a Cerdanyola feia quatre anys entrenava a Parets, un club d'iniciació. Per ella venir al Cerdanyola Club Hoquei li ha suposat com un repte, ja que la secció de patinatge estava molt enfonsada. De la mà de Rosa Pey han tornat a venir grans patinadors a Cerdanyola i la seva tasca es comença a notar amb uns excel·lents resultats en aquesta primera temporada al club.



ENTREVISTA:

1. Quina és la teva tasca i objectius a aconseguir amb el Cerdanyola Club Hoquei?

És aconseguir que el Cerdanyola torni a ser el club que ja havia sigut quan jo ja patinava. A més, com a entrenadora sempre havia sentit que el Cerdanyola Club Hoquei era un dels clubs més importants d’arreu d’Espanya.

Entre la feina que estem fent a nivell de competició i a nivell d’iniciació, penso que té un futur molt bo i és qüestió de treballar perquè aquestes nenes d’iniciació vagin tirant endavant, vagin pujant i tinguin el seu nom i el seu lloc dintre del patinatge espanyol.

2. Quines són les teves expectatives amb el Cerdanyola Club Hoquei?

Les expectatives són, a part de la competició que vagi funcionant, doncs, que la iniciació pugi perquè ja sabem que els patinadors de competició arribarà un moment que se n’aniran, per tant hem de tenir preparats la font i el futur que és la base.

3. Cerdanyola del Vallès és terra de bons patinadors?

Sí, jo penso que sí. Vaja! ja coneixeu a la Marta Vera, que és de Cerdanyola i la Marta i jo, quan patinàvem, vam ser rivals tota la vida, encara que som grans amigues, però quan patinàvem érem rivals i ella sortia d’aquí a Cerdanyola. També recordo altres patinadores com ara Mercè Senra, les germanes Escofet, les germanes Galindo, de tota la vida Cerdanyola és terra de bons patinadors. Sabem que l’Alba Pérez i la Marta Soto van sortir d’aquí i penso que sí, que Cerdanyola té fusta per treure patinatge. 

4. Per ser un bon/a patinador/a cal tenir unes qualitats innates o amb un bon entrenament, esforç i constància és pot ser un bon patinador/a?

A veure, per descomptat, per fer qualsevol esport has de tenir un mínim de qualitats. Hi ha gent que realment sembla que hagi nascut per aquest esport i hi ha gent que no té aquestes qualitats tan grans, però si realment té ganes de treballar i s’esforça, pot arribar a tirar molt a munt i a tenir un bon nivell.

5. Durant la formació d’un patinador, per quines etapes es passa fins arribar a treure’s el certificat per poder competir?

Primer hi ha l’etapa en que comencen a posar-se els patins, com més petits siguin millor, jo aconsello entre quatre i sis anys quan comencen a patinar. Al primer any és jugant, aprendre patinant i l’equilibri jugant sobre els patins.
Després hi ha les proves d’iniciació, comencen el nivell C que és el bàsic, el B en que ja comencen a fer els integratius d’una volta, a l’A que ja és una mica més complicat i fins que ja arribes al nivell de certificat.
Això depèn de cada patinador, hi ha patinadors que amb un any o un any i mig es treuen totes les proves d’iniciació i hi ha patinadors que cada any van per una prova. Això depèn de les qualitats que té el patinador, així com la feina que li estan fen i les ganes que tingui, el patinador, de treballar.
També hi ha a veure que és tant  patinatge lliure, com les figures obligatòries que també té uns nivells, el C, B i A fins a passar a certificat. 

6. Ens podries fer cinc cèntims de com funciona una competició de patinatge. Què significa el disc curt, disc llarg, classificació per combinades...

Combinada vol dir que el patinador fa tant lliures com obligatòries, perquè anys enrere era obligat fer-ho tot, però ja fa uns anys cap aquí que hi ha patinadors que només es dediquen a lliure o  patinadors que es dediquen a figures obligatòries, aquest no és el cas d’Espanya que més aviat ens dediquem a lliure. Però un patinador a combinada penso que és la regularitat del patinador, aleshores jo sempre aconsello que tant es facin figures obligatòries com lliures.
Llavors el disc curt o programa curt és que hi ha uns integratius obligatoris en totes les categories, cada integratiu té un valor i com més difícil facis aquell integratiu i el treguis més puntua. A nivell, per exemple, les infantils, doncs clar, els integratius seran una mica més fàcils, però hi ha nenes infantils que ja fan una dificultat que podrien ser d’una cadet o d’una juvenil. És evident, també, que si tens un programa més difícil també tens un risc de fallar i sabent que són amb dos minuts quinze segons que t’ho jugues tot.
Aleshores el programa llarg o programa lliure és en el que depèn de la categoria té un temps, per exemple, els alevins són dos o dos minuts i mig, infantils i cadet són tres minuts i a partir d’aquí fins a sènior és de quatre minuts, el programa. Aquí cada patinador fa i dóna el màxim que té del programa i qui té més dificultat i la treu, doncs, tindrà més puntuació.
Finalment la combinada és la suma de les figures obligatòries i el programa curt i el llarg. Hi ha la classificació de lliure que es fa pel disc curt i el disc llarg, les obligatòries que van a part i el patinador que fa combinada és la suma de les dues puntuacions, tan obligatòries com de lliure.

7. Ens podries explicar què és per tu el patinatge artístic?

No ho sé, per mi ho és tot, no ho sé... A veure jo porto tota la vida amb això i per mi és la meva vida.

8. Quin és el moment que més t’ha emocionat aquest esport?

Ui! en tinc varis. Jo m’emociono fàcilment. Ara que jo recordi va ser quan vaig pujar al podi en un mundial que jo no m’ho esperava, després quan un patinador que entrenava jo va fer un podi internacional, quan vaig aconseguir que un patinador arribés per primera vegada a un campionat del món i l’última vegada que em vaig emocionar, ho dic ben clar, va ser l’any passat en el campionat d’Europa d’Eslovènia amb la meva filla perquè estava lesionada i va haver de sortir infiltrada, va fer un gran programa llarg i amb ella és la primera vegada que vaig plorar i l’última que m’he emocionat.

9. El Festinatge d’aquest any ha estat un gran èxit i sembla que es pretén tenir continuïtat. Creus que el Festinatge pot aspirar a ser un dels millors festivals d’Europa?

Encara no està tot realment conegut arreu d’Europa, però jo només dic que tant la Tània Romano com en Roberto Riba ja m’han dit que volen venir al proper Festinatge com a convidats. Jo penso que és un dels més importants que s’està fent aquí a nivell nacional i per què no? dintre de poc pot tenir ressonància dintre d’Europa.

10. Alba Pérez és de Cerdanyola i és campiona del món júnior dos anys consecutius, t’agradaria poder-la entrenar al Cerdanyola Club Hoquei?

No, la veritat és que no necessito una Alba Pérez. A veure ella és de Cerdanyola, però a escollit a on entrenar, ella té un entrenador des de fa anys i s’han de respectar totes les idees que pot tenir un patinador.
A nivell de patinatge artístic hi ha un “filling” hi ha una fidelitat cap a un entrenador que tinguis, llavors jo penso que l’Alba Pérez està molt bé amb l’entrenador que està i no necessito l’Alba Pérez per tirar el club endavant. L’Alba Pérez és una gran patinadora  que té unes qualitats innates i té una sang freda en el moment de competir que això és súper important i és súper bona patinadora, però tampoc la necessito en el club.