Comencem per la base. Quina valoració ens fas de l’escola d’hoquei, des de que vas arribar al Club?
És un projecte que m’agrada molt. Es treballa molt el patí, en canvi, hi ha molts llocs que el descuiden i van directament a fer patí i stick.
Amb en Jesús Calvete mirem de fer entrar d’una manera progressiva, als nens, en el món de l’hoquei. Primer mirem que dominin el patí, després l’stick i que tot sigui per etapes, intentant coincidir, al màxim, amb l’evolució del propi nen.
Quin és el criteri que s’aplica a l’hora de fer un equip prebenjamí i quina valoració fas de l’última fornada de nens de l’escola repartits entre els tres prebenjamins actuals del Club?
Han de conèixer les normes competint i conèixer el domini de l’stick, perquè als 2 o 3 anys que han estat a l’escola han tocat molt poc stick. Aleshores, parlant del prebenjamí C, són nens que tenen molt bon patí. Els veus jugar contra prebenjamins de segon any i els superen per cos, però no per patí.
En quan els altres prebenjamins, s’estan formant d’una manera bastant adequada al que està marcant el projecte. Ja venen d’anteriors fases, però que s’han agafat a temps perquè puguin pujar correctament i acoblar bé el patí amb l’stick.
Després d’unes bones primeres edicions del Torneig d’Escoles del Roser de Maig, en l’última edició va baixar el nivell general del Torneig, a què és degut i si es tornarà a fer aquesta temporada?
Sí, de tornar-se a fer es tornarà a fer. El problema és que l’any passat va coincidir amb un altre torneig a Castellar. Aquesta coincidència ens va fer anar una mica malament: primer perquè vam trigar una mica en convidar els clubs i segon que els més propers ja estaven bastant lligats.
Un altre motiu, el qual no hi volem renunciar, és que no volem que sigui un torneig d’escoles competitiu. La filosofia de barrejar els nens entre ells i que no només facin hoquei, sinó també d’altres jocs i activitats, és perquè coneguin a nens d’altres llocs. D’aquesta manera quan vagin a jugar a Sentmenat, a Castellar, a Sant Cugat... se’n recordin del nen aquell que va jugar al mateix equip al torneig de Cerdanyola i fer que hi hagi competitivitat a dintre la pista, però una amistat a fora.
El Juvenil B que estàs entrenant actualment és un equip que sempre han jugat junts. Creus que aquest juvenil pot ser una bona fornada de jugadors pel primer equip?
És un bon equip a nivell individual, acostumats a explotar al màxim les seves qualitats tècniques, però que no estan acostumats a treballar en bloc a dintre la pista. Amb aquestes categories no només la qualitat tècnica conta, sinó que el bloc és molt important i que els jugadors que hi ha a dintre a la pista, com els preparats per fer el canvi, mantinguin una línia.
És un equip preparat per treballar d’aquesta forma, perquè són molt bons jugadors, però encara no estan a punt per pujar al primer equip, potser algun sí, perquè ja hi va a entrenar, però els hi falta saber jugar en equip, saber portar els ritmes del partit i no jugar tan directe.
Què s’ha d’oferir a un jugador de la base que despunta perquè no marxi a d’altres clubs, i no haver de veure com equips que tenien molt futur, aquest se’l veu mermat?
Un jugador de base a Cerdanyola se li ha de continuar oferint formació i suficient competitivitat per jugar en categories superiors.
No es pot oblidar que un jugador de base, prebenjamí, benjamí, aleví, infantil i fins i tot juvenil estan en un constant procés de formació i d’aprendre coses noves i a Cerdanyola se’ls ha d’oferir.
A més tenen un equip d’OK Lliga amb capacitat suficient d’extreure aquest jugadors i de mostral’s-hi un hoquei d’alt nivell aquí mateix, al seu propi club.
Tenir l’equip a OK Lliga, dona més motivació als nens i nenes que formen els equips base del Club?
Més als nens que a les nenes. Nosaltres això ho hem comentat en una trobada de clubs femenins i dèiem que a Cerdanyola no hi ha nenes, hem fet un equip amb noies de diferents equips, però hi ha el Bigues i Riells que fa uns anys va fer el mateix que nosaltres i ara té més o menys 100 jugadors i 43-45 són jugadores i sempre han estat jugant a la màxima categoria femenina.
Tenir l’equip a l’Ok Lliga és més una referència pels nois que per les noies.
Com a entrenador del femení, tens un equip d’autèntic luxe. T’esperaves aquesta aposta de la junta pel femení?
Quan vam tenir l’oportunitat de fitxar jugadores amb nivell, vam consultar a la junta fins a on podíem arribar per fer un bon equip. La junta en tot moment ha volgut tenir un equip competitiu i amb les màximes opcions de guanyar títols.
L’aposta de la junta ens l’esperàvem a partir del moment que va començar ha fer l’esforç per tirar endavant el femení.
Amb la baixa inesperada de la portera Àngela Rodríguez. Els objectius, a priori, eren Copa de la Reina i assolir una bona classificació a la lliga, farà canviar molt els objectius d’aquesta temporada?
No, en cap cas. L’únic que sí haurem de canviar alguns conceptes a l’hora de jugar. Haurem de tenir més intensitat en defensa i després continuar igual en atac perquè ens n’hem adonat que hem agafat un estil de joc en atac i no el podem abandonar.
Amb tot això, la lliga és molt competitiva, tots els equips punxaran i ens faran estar, sempre, amb les màximes opcions.
Tu que entrenes a nois i noies. Com definiries l’hoquei masculí i l’hoquei femení?
A l’hoquei, fins als 12 anys, més o menys, les noies són més
ràpides que els nois. A partir d’aquesta edat, els nois comencen a guanyar en potència física i amb més velocitat.
A l’hora d’entrenar amb els nois els exercicis han de ser més parcials i més analítics. Amb les noies es poden fer exercicis on englobin més el concepte general del que és vol treballar, perquè en aquest aspecte tenen un altre tipus de mentalitat. És a dir, així com perden amb potència i velocitat, amb l’aspecte mental tenen una altra concepció i són capaces d’analitzar més el joc que hi ha, parlant en general.
Per ara només hi ha equip sènior femení, però també hi podran haver equips inferiors de noies?
La intenció, i és una de les coses que estan bé a l’hoquei, és que els equips siguin de nois i noies fins a la categoria juvenil. Llavors, a més hi ha la lliga femenina de base que hi ha noies de prebenjamí fins a aleví, noies de 8 a 12 anys.
Quan són infantils, als 13 anys, ja comencen a jugar amb els equips sèniors que serien les tres categories de l’hoquei femení: segona catalana, primera catalana i primera nacional catalana.
El més important en aquests moments és poder tenir un equip competitiu que sigui de referent per les noies. Jo sóc del parer de que més que haver-hi un equip de noies de base, és que hi hagi equips de nois i noies jugant a les categories, perquè, a l’hora de formar-se, no es formen només com a jugadors sinó com a persones perquè estan amb un ambient de nois i noies, que és el que es troben al dia a dia. A més pots aprofitar les qualitats de les jugadores en aquestes edats de més velocitat, i en les edats d’infantil i juvenil, quan les noies estan perdent aquesta potència, però comencen a guanyar en els aspectes més estratègics, on omplen més espai, és poden seguir aprofitant aquestes característiques i d’aquesta manera, aprofitar la velocitat dels nois amb el saber estar a la pista de les noies.
Aprofita aquest espai per donar motius perquè la gent vingui a veure l’hoquei femení.
No te’ls donaré jo, te’ls donaré a partir de la gent que ha anat a veure el femení. Una de les raons de que la gent, que ha vingut a veure un partit, continua venint és perquè gaudeix veient a les noies jugant i perquè, a més a més, fen un hoquei com el del primer equip es fa amb una velocitat que és fàcil de seguir. Llavors gaudeixen no només del joc sinó que poden apreciar els diferents conceptes que es treballen a l’hoquei, tant en defensa com en atac.
