Sempre s’ha dit que no es pot deixar la feina fins a última hora si és vol aprovar el curs. Això és el que li ha passat al Cerdanyola Club Hoquei aquesta temporada a l’OK lliga 2007-2008.
La il·lusió era màxima, el miracle era possible, més de 300 afeccionats del Cerdanyola es van desplaçar a l’autèntica ratera del Pavelló de les Casernes de Vilanova i la Geltrú, un pavelló inexplicablement homologat per l’OK lliga.
El partit no va tenir massa història, un partit en que el Cerdanyola s’hi jugava la vida i el Vilanova no s’hi jugava res. Aquest fet va fer que el Vilanova aprofités l’últim partit de lliga per donar minuts als jugadors menys habituals. El Cerdanyola, en canvi, va sortir amb tota l’artilleria pesada a la pista, exceptuant el sancionat Pablo Martín.
Els primers compassos van ser de tempteig, el Cerdanyola tenia l’obligació de dominar el partit i semblava que tenia controlat al Vilanova, però el Cerdanyola li costava arribar amb claredat a porteria. Fins hi tot Guillén va desaprofitar un penal als pocs minuts de començament del partit.
El Cerdanyola lluitava i seguia intentant aprofitar les nombroses pèrdues de pilota que el Vilanova cometia en atac, gran part per la bona feina defensiva del Cerdanyola i un d’un inspirat De Moya, però en atac, els verd i blancs semblaven esporuguits.
Amb empat a zero, tensió i nervis finalitzava la primera part.
A la segona meitat seguiria amb la mateixa tònica que la primera, potser el Cerdanyola començava a encarar amb més solidesa la porteria del Vilanova, però la pilota no volia entrar al fons de la xarxa, entre l’excel·lent partit realitzat per David Arellano i la imprecisió dels jugadors del Cerdanyola a l’hora d’encarar porteria.
Però seria a falta d’1 minut per la botzina final quan un fort xut llunyà de Sergi Miras feia desfermar l’eufòria dels afeccionats desplaçats a la ratera de les Casernes, marcant l’1 a 0. Resultat permetia al Cerdanyola CH aconseguir la permanència a l’OK lliga, gràcies als resultats que s’estaven produint en els partits implicats pel descens. Però si durant tota la temporada s’ha mancat d’alguna cosa, és del tot probable que n’acabis mancant fins a l’últim dia i més si la feina es fa a última hora. Res més que la maleïda falta de concentració en moments puntuals del partit feia baixar dels núvols a la parròquia verd i blanca que encara estava assaborint la permanència i un minut més tard el Vilanova mitjançant Ros restablia l’empat al marcador.
Cares de resignació entre la rendida afecció verd i blanca i cares d’incredulitat dels propis seguidors del Vilanova, confessos de que preferien una victòria del Cerdanyola i que descendís el Voltregà i el Vilafranca.
Res a dir, felicitar als jugadors del Vilanova per la seva gran professionalitat, sobretot si no els han arribat maletins de tercers i sense dubte felicitar als seguidors i socis del Cerdanyola Club d’Hoquei que són els qui han aconseguit la permanència a l’OK lliga, una afecció soferta, però que ha fet costat a l’equip fins a l’últim moment. Poc és el premi que ens hem emportat, però no cal defallir, és ara quan cal treure la força del sentiment que farà que no abandonem mai el Sarda.
Ara la federació hauria de pensar que passa amb els equips que fins al setembre vinent no tenen més partits. Un període massa llarg per una gent de Cerdanyola bolcada amb l’hoquei.
FORÇA SARDA.
Albert Clavé
