Mentalitat combativa durant els 50 minuts, gran partit de Juanra De Moya i encert puntual de Guillen i Lucas a les acaballes, claus per obtenir la vital victòria davant el Viva Habitat Blanes, un duríssim rival que no va donar cap facilitat a l'equip local. No obstant, la fe en la victòria, combinada amb el incondicional suport de la grada de Can Xarau, plena com mai, va permetre que els punts es quedessin a casa.
El Blanes va posar-se davant al minut 9, en una desgraciada jugada amb tres rebots, i va manar durant la primer part amb aquest resultat, amb una magistral direcció d'Armengol i Benito en atac i en defensa. Els verdiblancs, però, ho van intentar fins el límit del temps, sense sort en el remat.
A l'inici del segon parcial, la sensació era d'un Cerdanyola totalment abocat a la meta de Freixas, que treia mans per tot arreu, mentre que els de la Costa Brava consumien el temps i arribaven amb perill en combinació. El desastre planejava el pavelló de Cerdanyola, ja que els àrbitres no ajudaven precissament i les múltiples ocasions locals no es concretaven en gol, fruït d'una mala sort asombrosa. Fins el minut 35, en que per fi, una bola penjada era “caçada” per Guillen, i ficava al Cerdanyola al partit. L'empat no servia i ho sabien, així que el setge a la meta de Freixas continuava en jugada, en xut llunyà o en combinació.
I per fi, a 5 minuts del final, un xut impressionant de Coy desde casa seva era desviat a gol magistralment per Lucas Ordóñez, posant un merescudíssim 2 a 1 al lluminós que el Cerdanyola mantindria amb veterania i tensió fins la botzina final. En suma, un triomf agònic que deixa tot obert per la darrera jornada, d'infart donat els resultats obtinguts per Voltregà, Vilafranca, Lloret i Lleida.
Ens queda el Vilanova. Guanyant allà, serà prou que dos dels quatre equips implicats no guanyin per obtenir el premi de la permanència, que semblava impossible fa només dues setmanes. Un desplaçament massiu al Garraf, de ben segur ajudaria a mantenir l’esperit mostrat per l’equip cerdanyolenc en aquesta inoblidable tarda de dissabte.
(Iván Muñoz)
