Treballadíssims tres punts els aconseguits dimarts a Can Xarau davant el Liceo, un dels millors equips que ha passat per el feude verd-i-blanc aquesta temporada, i en el que suposava el debut de Ricard Hernáez a la banqueta local. Un debut prou esperançador, sense cap mena de dubte.

Lo primer que vam notar els nombrosos espectadors que ens vam apropar al pavelló va ser un pronunciat canvi de xip en els jugadors cerdanyolencs, situats en una molesta i efectiva individual que no deixava aflorar l’enorme qualitat dels gallecs, amb homes com Pablo Alvarez, Pedro Alves o Reinaldo García, per esmentar-ne alguns. Va ser el Cerdanyola qui agafava la davantera al lluminós, amb una excel·lent jugada personal de Pablo Martín, al minut 2. Tot seguit, el Liceo prenia el control del partit, pujant la seva pressió i donant-li molta feina a De Moya, que va resultar insuperable un cop més. El domini pertanyia als visitants, que desaprofitarien un penal.

No obstant, el Cerdanyola no es quedava pas darrera, i contraatacava amb velocitat. I en una jugada molt ràpida al minut 7, Miquel Plaza marcava sol davant Llaverola. El segon gol terminava de “posar les piles” als de José Querido, que començaven a pressionar en tota la pista. El partit entrava en una fase de domini altern i lluïment de les defenses i porters, amb ocasions per els dos bàndols. Al minut 16, falta directa provocada i executada per Lucas, un malson per els gallecs, aturada en falta per Llaverola donant pas a un penal executat per Lucas que, aquest cop sí, feia pujar el 3 a 0.

Tot seguit, però, arribaria el gol visitant, fruit d’una jugada confusa amb xut al pal i dintre, a la que els locals demanaven “gol fantasma”. No obstant, el 3 a 1 era un fet. Fins el descans, el Liceo demostrava que no li feia gràcia anar per sota al vestidor, mentre el Cerdanyola baixava un xic la intensitat i conservaba amb maestria el resultat, gràcies també a l’encert de De Moya.

La segona meitat ens deixaria diverses mostres. Una, la capacitat del Cerdanyola per mantenir un resultat (grans Eloy i Plaza), i dos, la jugada de l’any de la mà de Lucas Ordóñez, qui va ésser ovacionat merescudament. Abans, però, hauríem de patir, i molt, amb els gallecs absolutament al límit i jugant a una velocitat endimoniada. Al minut 10, i després de diverses aturades espectaculars del nostre porter, Pablo Alvarez apareixia al moment just per empènyer a gol una bona jugada. I al 14, Can Xarau embogia: Lucas deixava dos rivals buscant-lo a la tanca i driblava un tercer, deixant sol Eloy Gaspar, qui empenyia a gol el 4 a 2 provocant el del·liri a la grada, com feia temps no es veia.

Fins el final, nervis, joc aturat pels locals, que feien còrrer el rellotge, i alguna que altra imprecissió, amen de múltiples ocasions, principalment per part visitant. Quan semblava que els visitants baixarien els braços, va arribar el 4 a 3, en un xut inversemblant de Alves que va posar l’ai al cor a la grada fins el clàxon final. Tres punts vitals i primera final guanyada. Resten set, la propera, a la difícil pista del Voltregà. Esperem viure un partit com el de dimarts a terres osonenques, i continuar la dinàmica positiva que vàrem entreveure davant el Liceo. Sense el recolçament del animós públic cerdanyolenc, serà més difícil d’assolir de ben segur.