L’Epson Cerdanyola no va poder amb un Vic netament superior la tarda de dissabte a Can Xarau, i suma la quarta derrota consecutiva de l'equip de David Bou. Ni el suport d'una grada gairebé plena, ni l'excel·lent moment de forma de Juanra De Moya van poder evitar la desfeta, que situa al Cerdanyola un punt per sota de la salvació, després de l'empat aconseguit pel Lleida.

No obstant, en diverses fases del partit vam poder apreciar una clara millora en aspectes defensius, raó per la qual el partit no es va decidir fins el final. El Vic arribava amb cert perill mitjançant Pujadas i “Titi” Roca combinant amb rapidesa. Només un extra de concentració a la defensa cerdanyolenca van poder evitar que el Vic prengués la davantera. Els osonencs, a més, feien un balanç defensiu espectacular, amb gran intensitat i sense cometre errors. Una gran jugada personal semblava ser l’única opció per portar perill als dominis de Sergi Fernández, i va ser Sergio Miras en aquest cas, qui la va protagonitzar, entrant “fins la cuina” i anotant  al minut 9.

A partir del gol, els osonencs començaven a trenar jugades amb més perill i velocitat, i a arribar a porta en ocasions claríssimes. Es trobaven, però, amb un porter inexpugnable, que va oferir un autèntic recital d'aturades. Però no podria fer res al gol, al minut 15 i provinent d'una jugada que ensenyen als alevins: xut exterior, pantalla al porter i desviament a un pam de la porta, partit igualat. Amb una sèrie de ocasions per part vigatana ben resoltes per el porter local, arribaríem al descans.

A la segona meitat, seria el Vic qui donés més sensació de perill, pressionant la creació de joc local i sortint amb velocitat. Les jugades de Lucas, donarien espectacle i esperances als seguidors cerdanyolencs, a part de provocar un penal que seria aturat per Fernández. Lamentablement, no seria suficient. El partit era d'anada i tornada, i els visitants portaven molt més perill. Al minut 40, Marc Torra col·locava la bola ajustada al pal, fent el 1-2.

Amb la davantera al lluminós; cada atac dels osonencs era pensant i repensat, i el Cerdanyola esperava al darrere la seva oportunitat de contraatacar, lamentablement, sense encert. A això es sumaria que l’única pèrdua de concentració defensiva la aprofitaria Pujadas per anotar, de jugada personal, el 3 a 1, i posava així punt i final a les esperances locals de sumar-ne punts. Encara ho intentarien els verdiblancs, però era massa tard, i el Vic, un equip massa “equip” com per remuntar. Així arribàvem al final, amb una bona sensació i havent vist un bon partit, però sense punts.

La propera setmana, Vilafranca, una plaça complicada, però vital si volem aconseguir la permanència. Amb un suport com el del dia del Palau Blau-grana, està fet. Força Sarda!

Iván Muñoz