El Cerdanyola va aconseguir la victòria dissabte davant l’Esfer Oviedo, cuer de la màxima categoria i, a priori, un rival propici per començar a aixecar el vol. No obstant, es va haver de suar per emportar-se els punts en joc.

D’entrada, els asturians es situaven en una zona defensiva que semblava inexpugnable, esperant que fos l’equip local qui donés el cop. Els de David Bou agafaven el guant i posaven setge a la porteria de Navedo, però sense llençar amb perill. Així, seria l’Oviedo qui anotés primer,  mitjançant Toni Pérez, que agafava un rebot i posava un inquietant 0 a 1 al lluminós. A més, el domini visitant començava a ser palpable a la pista, llençant més i amb més perill que els cerdanyolencs. Només la seguretat de De Moya sota pals va permetre mantenir la mínima diferència. Fins el minut 10, en que la sortida a pista de Miquel Plaza resultaria providencial, tant en la millora del joc en general, com en el marcador, ja que seria ell l’encarregat de marcar el primer gol, al minut 11. El gol esperonava els locals, que ara sí, empenyien amb força i arribaven amb perill. En una d’aquestes arribades, només un minut després del primer, Guillen convertia en gol un rebot a xut de Coy, donant la volta al partit. Definitivament, el partit prenia color verdiblanc.

Al 16, golàs de crack de Sergio Miras, aixecant i picant la bola per sota el porter, i al 18, penal convertit per Jordi Guillen. El partit semblava sentenciat, però encara faltaba el final del primer temps. Al 24, el millor jugador ovetenc, Alvarez, sorprenia tothom amb un llençament de falta exterior. Però a la següent jugada, un penal rigurós convertit per Miras tornava la diferència al marcador. Ara si, s’arribava al final del primer parcial, amb bones sensacions per el resultat.

A la reanudació, veiem un Oviedo més ofensiu davant un Cerdanyola que circulava la bola sense massa perill. Fruit d’això, en una ràpida arribada, Esteban Guerra marcava de fort xut i ficava el seu equip al partit de nou. El partit entrava a una dinàmica més ruda llavors, donat que les forces estaven igualades. L’Oviedo aturava sovint el joc amb faltes contra la tanca, i evitava com podia els atacs cerdanyolencs, que no aconseguia posar punt i final al partit amb un gol tranquil·litzador. Mentrestant, De Moya continuava aturant tot el que li arribava, i ambdós equips es carregaven de targetes, fet que perjudicava més l’Oviedo, amb un planter molt més curt dissabte.

Al minut 19, una falta directa xiulada al ex-verdiblanc César per colpejar Sergio Miras era convertida per Miquel Plaza en el 6 a 3 definitiu. Fins el final, pressió asturiana i templança cerdanyolenca.

Així doncs, l’equip verdiblanc torna a tenir la salvació a tir, tot i que els següents partits seran els més durs, davant Barcelona, Reus i un recuperat Igualada. Però tot això serà l’any vinent. Fins llavors, us desitjem unes bones festes i un feliç any 2008. I si es possible, amb permanença a la OK Lliga.

Iván Muñoz