Dolorosa derrota la patida ahir pel Cerdanyola, davant el vigent campió de la copa CERS, el Vilanova l’Ull Blau, un conjunt que venia amb molta moral després de guanyar el Vic, i que basa el joc en la seva contundència defensiva. Ahir, però, no era el millor dia per jugar un partit així; els locals arribaven amb les baixes de Callís i Coy, i amb Guillen convalescent. Només sis seniors davant un dels equips més durs de la competició. No seria pas feina fàcil.

La necessitat de punts, però, va templar els ànims d'uns i altres bona part del primer temps, la fase d'estudi mutu va trigar gairebé tot el parcial a trencar-se. Un Cerdanyola fortíssim en defensa no deixava arribar gaire perill a la meta de De Moya, excel·lent un cop més, i els atacs per part de Ros, Del Amor o Julivert semblaven estèrils. Per la seva part, als verdiblancs els hi costava una mica més arribar a porta, en un mal que comença a fer-se endèmic a les files cerdanyolenques. I el partit estava per trencar.

Així, al minut 19, una jugada aïllada, amb xut exterior de Miras, era rematada impecablement per Guillen despistant l'enorme porter vilanoví, Arellano, a qui tots recordem a Cerdanyola dels seus partits amb el Lleida. El partit prenia color verdiblanc, tant al lluminós com a la pista, ja que el domini era absolut. Potser fruit d’això, al minut 22 i a una altra jugada aïllada de contraatac, el Vilanova assolia l’empat, de la mà de Julivert. Era important anar-se amb avantatge i no s’havia aconseguit, el partit començava de nou.

I a la segona part, com havia succeït a Blanes, de nou el rival estava més despert tot just començar: als 30 segons, Casanovas xuta des de casa seva i Boira desvia a gol. El 2 a 1 era un fet, i l'enorme treball de la primera part quedava en res. Per acabar de rematar, 3 minuts després David Ros s’internava a la defensa local i feia el 3 a 1 en jugada personal. Calia reaccionar ràpidament.

I així va ser. El problema és que la bola no voldria entrar a la porta contraria. Només un cop ho va fer, a una falta directa executada amb maestria per Guillen, i els àrbitres no ho van veure. La reacció verdiblanca era un fet, però la sort i l'encert no vàren acompanyar ahir els homes de David Bou, tot i fer un desgast important al llarg dels 50 minuts. El Vilanova s’emportava els punts de Can Xarau, i deixava els cerdanyolencs en una difícil situació, catorzens i a 4 punts de la zona tranquila.

El proper partit serà a casa davant l’Oviedo, un rival que arriba en el pitjor moment possible, ja que s’ha de guanyar sí o sí, i aquesta mai és una característica positiva per encarar un partit. Tal i com venim apuntant des d'aquesta pàgina, l’actitud es prou bona, potser la sort que ha faltat arribi ara, o potser els fitxatges que s'intueixen, propiciïn la reacció. Sigui com sigui, ho veurem aviat.

Força Cerdanyola!!!!!

Iván Muñoz