Nous ànims, mateix resultat. La sort no va acompanyar els homes de David Bou dissabte passat, al partit que els va enfrontar al Lleida Llista Blava, un rival en principi assequible a casa, però que va saber jugar les seves cartes i aprofitar millor les seves oportunitats, per tal d’emportar-se els tres punts.

L'quip verdiblanc va mostrar una millora amb respecte al partit davant el Noia. De bon començament sortia amb les línies més estirades, donant una sensació més ofensiva. No obstant, quan no anaven ni dos minuts, el Lleida marcava el seu primer gol, un gerro d’aigua freda que tirava per terra la preparació del partit. A sobre, Baucells, un jugador vital a dia d'avui al Cerdanyola, rebia un cop al llavi que afectava a la seva lessió i causava baixa.

Els verdiblancs, però, no aparentaven acusar-ne el cop, i empenyien en busca de la porteria de Gascón, un autèntic mur. Disposant una individual prou efectiva, tancaven al seu àrea als llistats i disposaven de les millors ocasions de la mà de Guillen, Coy i Miras. La sort, o bé l'encert, no va acompanyar els cerdanyolencs, que controlaven el partit però no concretaven. Fins el minut nou, en que Sergio Miras aconseguia marcar en una contra portada per Eloy. L'empat hauria de servir per animar els locals, però es van trobar una i altra vegada amb Gascón i amb la fortíssima zona lleidatana, especialment amb Galán, infranquejable i massa dur en ocasions.

A la represa de nou, coll amunt només començar: Manolo encertava un xut directe a mitja distància i posava el Lleida per davant de nou. No trigaria massa la reacció verdiblanca, que tornava a empatar de la mà, ara sí, de Guillen, tot “punxant” una bola penjada per Eloy de nou al segon pal. La reacció havia estat ràpida, ara calia posar-se per davant. Aquí, però, va estar la clau del partit. La manca de sol·lucions atacants verdiblanques va deixar que els visitants creiessin en la victòria, tan necessària per ells. El joc es va accelerar una mica després de l'empat; el Lleida continuava sortint en velocitat a la contra, i el Cerdanyola tractant de superar per velocitat la defensa rival. No va resultar. I finalment, els lleidatans van trobar el premi a la seva fe al minut 22, amb una bola penjada a l'àrea i desviada davant De Moya, que res va poder fer per evitar el desastre.

Encara va disposar l'equip cerdanyolenc d'un parell d'ocasions per empatar, però la sort no acompanyava els de Bou, que veien arribar el final amb la impotència de no haver pogut posar-se per davant en tot el partit.

Conclusió: falta gol, i la sort no ajuda. El joc i la defensa, prou bones, i l'actitud correcta, sense fisures; no obstant, resultat negatiu. Si es segueix així, han d'arribar els resultats. Potser dissabte vinent, a la sempre complicada pista del Mataró, trobem la sort perduda i recuperem part del crèdit perdut a casa.

Tant de bó sigui així.

Iván Muñoz