El Cerdanyola va patir, dissabte, una dolorosa derrota davant el tercer classificat, el Noia Freixenet, mostrant una alarmant manca de recursos atacants i d’encert cara a porta les poques vegades que van poder apropar-se a la meta de Gil.

L'aposta de David Bou per aquest difícil partit va ser disposar una poc vistosa ultra-defensa en quadre. Aviat vam poder comprovar que no va tenir gaire èxit: als 37 segons, un xut ras era desviat a gol per Pere Varias. El gol no va canviar la disposició dels verdiblancs, que van continuar tancats a la seva àrea. Al minut 10, arribava el 2 a 0, primer del compte de Guillem Cabestany, rematant sòl un pase interior. El Noia,fent molt poc, deixava ben clar la seva superioritat, durant els 50 minuts.

A la exasperant manca d’encert en atac, es sumava certa passivitat en defensa, un cop canviada a individual. Mostra d’això és el tercer gol, obra de Cabestany al voltar la porteria d’Àlex Tello i marcar el tercer.

Aquest gol i l’entrada de Miras a pista semblava esperonar els visitants, que començaven a trenar joc i apropar-se a la meta contrària. Ahir, però, no era dia dels atacants verdiblancs, que els últims 5 minuts del primer temps desaprofitaven clares ocasions per marcar, incloent-hi un penal i refús posterior per part de Jordi Guillén, especialment desencertat dissabte. Les sensacions no eren pas bones de cara a la segona part.

Al minut quatre de la reanudació, un penal injust ben transformat per Feixas posava el punt i final a les esperances del Cerdanyola de treure quelcom positiu de Sant Sadurní. Bé per salvar la imatge, bé per certa relaxació local, que jugava en zona amb molta tranquil·litat, els verdiblancs es feien amb el control del partit fins el final. No obstant, Gil va ser  insuperable fins el final, i ni tan sols la reaparició d’en Xavi Baucells aportava el plus necessari per anotar, encara que fos el gol de l’honor. Enmig d’un clar domini cerdanyolenc, Cabestany va posar el definitiu 5 a 0 en una jugada calcada a la del seu segon gol. D’aquí al  final, joc pausat i cordialitat per part dels dos equips.

Per tant, derrota sense pal-liatius dels homes de David Bou, amb el atenuant d’ haver perdut davant un gran equip. La propera setmana, el Lleida visitarà Can Xarau, en una altra “final” davant un rival directe per la permanència. No cal dir que el suport de la grada és indispensable.

Iván Muñoz