El Cerdanyola CH segueix la seva bona línia de joc i ho demostra amb bons resultats com l'obtingut dissabte al pavelló Olímpic de Vic, un dels millors escenaris per practicar hoquei i amb un públic a l'alçada. En resposta a aquests al·licients, Vic i Cerdanyola van oferir un gran espectacle de joc i emoció, finalitzat en un just empat després del vist en la pista.

Va ser el conjunt de Pujalte el primer a marcar, posant setge als dominis visitants i fent anar de corcoll l'atenta defensa cerdanyolenca. Els primers minuts van ser un atac constant dels vigatans, disposats a posar-se en avantatge amb tots el mitjans disponibles. No obstant, el Cerdanyola és un conjunt molt sòlid en defensa i amb un gran porter. Seria necessària una “errada” per trencar el partit. Així, una extranya sortida de De Moya va ser aprofitada per provocar una falta directa ben executada per Adroher al minut 9.

El Vic, però, no va afluixar al seu joc, i la sensació de perill va continuar durant tota la primera meitat, mentre els homes de Bou no podien o bé no sabien anar endavant, trobant-se a més amb una defensa sense errors, i un immens Agramunt en darrera instància. Amb una mica de sort, s’arribava al descans amb un insuficient 1 a 0.

A la represa, el Cerdanyola es feia amb el control, molts segurs en defensa (impressionant Gaspar) i començant a inquietar en atac, amb el recurs del fort xut de Marc Coy i la rapidesa i omnipresència de Baucells i Guillén. La reaparició de Plaza va sumar, i molt, al bon joc dels cerdanyolencs, que guanyaven en circulació i profunditat. Només Agramunt va salvar els mobles amb providencials aturades. Al 37, però, un fort xut de Coy desviat per Baucells despistava el gran porter local i feia pujar l'empat. Un minut després, una genialitat de Torra retornava l’avantatge als vigatans. La sort no afavoria els cerdanyolencs.

El Vic va desaprofitar l'oportunitat de “matxacar” el partit, amb un penal penosament executat per un crack com “Titi” Roca, i d’això treuria profit el Cerdanyola, que tres minuts després empatava de la ma de Baucells, tot recollint un rebot del porter. Els de Bou, lluny d'especular, van mostrar la seva millor cara atacant fins al final del partit, tancant al seu camp el Vic, i disposant de diverses ocasions per emportar-se els tres punts, incloent-hi un xut “a bocajarro” a l'últim segon, aturat per Agramunt.

Així doncs, una part per cada equip, un punt per cadascú, just empat, i excel·lent imatge del club cerdanyolenc a terres ossonenques. Dijous vinent, a Can Xarau, el Vilafranca ens visitarà, una nova oportunitat per seguir la bona línia i mantenir-se en posicions de Copa del Rei.

Iván Muñoz