El Cerdanyola va vendre molt cara la seva pell, però va acabar caient davant el Reus per 5 a 2. Resultat totalment enganyós,  ja que fins ben entrada la segona part, el marcador no s’ha decantat cap a un o altre costat. Finalment, el Reus s’endugué la victòria, però la imatge oferta pel Cerdanyola CH va ser prou esperançadora, de cara als compromisos vinents.

Els verdiblancs van colpejar primer. Després d'uns minuts inicials amb alternatives i joc ràpid, Xavi Baucells, en un excel·lent moment de forma, aconseguia batre a Trabal, probablement el millor porter de la categoria. El gol en contra feia despertar els de Manel Barceló,  que donaven un pas endavant en defensa i començaven a inquietar De Moya. Al 13, una contra molt ben executada entre Caldú i Pedro Gil era rematada per aquest últim. Amb el partit empatat, era l'equip visitant qui creava més perill, amb aproximacions constants de Miras i Baucells. Encara que semblés estrany, el Cerdanyola jugava millor que el Reus, que no aconseguia trencar la teranyina disposada per David Bou.

En una jugada aïllada, però, Marc Gual posava per davant els reusencs, que a pesar de no fer mèrits, estaven per davant. El Cerdanyola va continuar la línia pressionant, fent jugar incòmodes el rival. Al 23, Baucells de nou aconseguia empatar, posant una mica de justícia al que havia sigut la primera part del partit.

A la segona, els locals semblaven decidits a no deixar respirar el rival. Des del començament van imposar un ritme altíssim, contrarestat només gràcies a la inspiració de la defensa vallesana, i en darrera instància per De Moya, espectacular dissabte. Els verdiblancs no especulaven amb l’empat i sortien ordenadament a buscar un gol que podria haver enfonsat el conjunt local. Lamentablement, els constants atacs per part de Eloi, Miras i Guillen es van trobar un Trabal infranquejable i una defensa molt atenta. I per que no dir-ho, amb un parell d'errors arbitrals obviant dos faltes directes clamoroses que podien haver posat un altre color al partit.

Finalment, el Reus va encertar amb una bona jugada de Toni Sánchez, fent embogir la cridanera grada local. La pressió visitant va fer descuidar una mica la defensa i les ocasions a ambdues porteries es succeïen, una rera altra. La qualitat ofensiva reusenca es va posar de manifest fent pujar Molet el 4 a 2, rematant un dos contra un, i un minut després Toni Sánchez de nou, sol davant un afusellat De Moya. Amb el 5 a 2, arribàvem al final.

Derrota honrosa, com la patida davant el Barça, però que no ha de desmoralitzar, ja que amb un joc així, no patirem davant d’equips sense tantíssima qualitat com Barça i Reus. De moment, un bon Igualada que ve de vèncer davant el Vic serà el nostre pròxim rival a Can Xarau, que esperem veure ple de nou.

Iván Muñoz