Cerdanyola Club d'Hoquei

L'hoquei del més alt nivell va tornar dissabte a Cerdanyola, amb la disputa del primer partit d'OK Lliga al nostre pavelló. I ho va fer amb el, probablement, millor equip del món actualment, el FC Barcelona Sorli Discau. L'ambient i l'aspecte del pavelló de dissabte, gairebé ple, va estar a l'alçada de l'esdeveniment. Tot i que el resultat fou desfavorable per l'equip local, de ben segur que el públic no es va emportar una sensació de derrota, sinó més aviat de que aquest equip pot donar-nos moltes alegries.

1ª part
El primer que vam poder apreciar va ser que l'equip blaugrana jugava, francament, a una altra velocitat, en una altra dimensió. Els primers compassos de joc van ser jugats a una velocitat endiablada per part dels homes de Quim Paüls, que imposaven la seva superioritat tècnica i posaven setge a la porteria de De Moya. Els verdiblancs, però, van jugar amb una intensitat defensiva digna d'elogi, lluitant cada bola amb passió e impedint que els blaugranes s’apropessin a la porteria.

Al minut 12, David Páez aprofitava un malentés a la defensa i recollia un rebot, convertint-lo en el 0 a 1. El gol, però, no va canviar la dinàmica de joc. El Cerdanyola començava això si a apropar-se amb perill a la meta d'Egurrola, molt segur tot el partit, mitjançant un estel·lar Sergio Miras i un habilidós Baucells. L'empat començava a semblar possible, més encara si l’àrbitre no hagués tingut por de xiular un clamorós penal a Miras, a qui li van agafar l'estic quan es disposava a afusellar Egurrola.

Però la insistència té el seu premi. Al 19, el mateix Miras, qui serà de ben segur el nou ídol de la parròquia cerdanyolenca, arrenca del seu camp i amb una arrossegada digna de crack, posava el empat al lluminós. El gol revifava els ànims de públic i jugadors, que veien possible el miracle. Però el Barça no és un equip que es deixi sorprendre. Primer, van combatre l'eufòria atacant local replegant a gran velocitat la defensa als contraatacs sense perdre mai el cap, i més tard, al 23, Borregán es treia de la màniga un pase estratosfèric a Mia Ordeig, que només havia de empènyer el 2 a 1. Amb aquest resultat s’arribava al descans.

2ª part
A la segona meitat, tots esperàvem que el Barça “matés” el partit. I malauradament, teníem raó. Al minut 4, Carlos López inventava un xut de pala sense angle i posava el 1 a 3 al marcador. Aquest gol feia que els cerdanyolencs s’aboquessin a l’atac, però sense descuidar-ne la defensa, ja que el rival no era dels que perdonen. A més, els homes de Paüls, amb Borregán al front, es plantaven a l'àrea local amb 3 passes, ni un més. Descuidar-ne la defensa seria un suïcidi. L'atac verdiblanc, però, es veia reforçat amb la sortida a pista de Miras i Coy, que aportaven un punt de frescor molt necessari, i cert perill a la ben plantada defensa barcelonina.

Arribats a aquest punt, amb el Cerdanyola replegat, els visitants varen “adormir” el partit. Recolzats en la insultant superioritat tècnica de homes com Borregán i Páez, la possessió es va convertir en una exclusivitat del Barça durant gairebé els últims 10 minuts de matx. El Cerdanyola encara va intentar escurçar la distància, però amb més empeny que encert. Així, el partit va acabar amb 1 a 3 , però amb la sensació de que la sort pot canviar sempre que davant no es tingui al totpoderós Barcelona.

El següent partit serà davant l'Alnimar Reus, que tampoc posarà les coses fàcils al conjunt de David Bou i que a més, ve de perdre el seu primer partit davant el Vic, això implica més perill encara. Esperem contar amb el recolzament de la fidel i animosa afecció verdiblanca a terres Tarragonines

De Moya: Segur. Res va poder fer als gols, molt segur per alt i per baix tot el partit.

Plaza: Vistós. Va fer servir la seva gran tècnica per conduïr el atac, sovint amb regats espectaculars. Molt efectiu l'estona que va estar a pista

Gaspar: Progressiu. Inici amb nervis e imprecissions en atac, esdevindria mes tard vital per la defensa local. Sempre al seu lloc.

Guillem: Estéril. Gran desgast en atac i defensa que no va tenir premi, no va poder llençar a porta en tot el partit. Tot i així, molt efectiu en defensa.

Baucells: Hàbil. Un mal de cap per la defensa rival tot el partit. Va lluitar i còrrer sense descans buscant “punxar” boles l'àrea i espais lliures de marca.

Miras: Brillant. Del seu estic va sortir gairebé tot el perill creat pel Cerdanyola. Explossiu, ràpid, hàbil en atac, i valuós defensant les contres visitants. Un portent de qualitat i força. Aclamat.

Coy: Voluntariós. Va aportar ànims l'equip local amb la seva empenta de sortida. Sense sort en el tir exterior, aturat sovint per la defensa. Va sortir tard.

Callís: Treballador. El constant setge rival no li va deixar sumar-se l'atac. Gran treball en defensa després de superar-ne certs nervis a l'inici.

Bou: Valent i pràctic. Va plantejar de inici un partit de tú a tú amb tot un Barça. El devenir del matx li va fer canviar la defensa a la segona part. Equip molt treballat físicament. Vam trobar a faltar Miras a la segona part.

Públic: De OK Lliga. Comportament exquisit. Van animar tot el partit, encara que més a l'inici que al final.