Cerdanyola Club d'Hoquei

Pregunta obligada: Aconseguirà el Cerdanyola CH la permanència?

Home, per això treballem. Crec que sí, per les ganes del club i perquè hi ha jugadors per assolir la fita. Personalment jo com a repte em vaig marcar guanyar com a mínim quatre dels vuit partits que quedaven. De moment l’equip havia guanyat 5 dels 22 partits disputats i crec que és un repte esportiu important.
Però clar, els que juguen són ells....

Evidentment. Quan vaig arribar els vaig dir que jo no porto una vareta màgica. Ni l’anterior entrenador a perdut ni jo vaig guanyar el partit contra el Liceo. Els jugadors que són a la pista són els que tenen a responsabilitat real de guanyar. Si l’equip se salva, no diré que he salvat l’equip, sinó que amb el meu treball he contribuït a la permanència. I si baixa, el mateix. De vegades el protagonisme excessiu dels entrenadors o d’algunes figures de l’equip s’ha de relativitzar una miqueta.

Com troba l’equip mentalment i físicament?

Hi ha angoixa al vestuari i el partit a Sant Hipòlit n’és un exemple. Els jugadors tenen ganes de marcar gols com sigui i els gols no es marquen com sigui, es marquen jugant i treballant els contraris. Físicament en alguns moments els falta una mica d’aire. Però jo he arribat sense el bagatge amb el qual arriba cada jugador, sé el que estan fent ara i et puc assegurar que als entrenaments se sua de valent i ho donen tot a la pista. Tenen moltes ganes que l’equip se salvi.

Va arribar per substituir un entrenador destituït, però en la seva carrera també s’ha trobat amb la situació contrària. Amb quina es queda?

Són les dues cares de la moneda de l’esport professional. Els entrenadors hem de ser conscients que la nostra feina està condicionada pels resultats i de vegades s’entén que cal un canvi per trencar amb una dinàmica negativa i tornar a generar il·lusió amb nous aires. Després ja s’ha d’entrar a valorar en quines condicions i amb quina ètica es fa aquest canvi.

Es planteja un futur al Cerdanyola?

Porto aquí dues setmanes i de moment l’acord és fins a final de temporada, però el club té un projecte engrescador i ganes de treballar. Si les coses van bé, el club està a gust amb mi i jo amb ells evidentment quedar-me aquí és una de les opcions. Però per a mi ara mateix això està molt lluny. Ara només penso en el Noia.
Veu factible que el Cerdanyola CH arribi a Europa en pocs anys?

Sí, perquè és una lliga que s’està marcant per detalls. Crec que afinant una mica la plantilla es pot aconseguir, però sobretot fer un equip. De vegades la gent no és conscient que els equips no es fan en un any. Per exemple al Noia porten 10 anys jugant junts i cada temporada que han arribat dos jugadors nous ha estat una temporada fluixa. De vegades la gent noés conscient que aconseguir un bloc costa molt i no es fa en un any ni en dos.

Vostè també va estar entrenant al Sitges a Primera Nacional. Quines diferències hi ha amb l’OK Lliga?

Hi ha una gran diferència. La primera les porteries i després la manera de jugar,és molt més directa, més especulativa. Aquí, malgrat que l’equip està format per jugadors amb experiència a l’OK lliga, he estat veient en els vídeos que en molts moments és un conjunt massa directe, sempre juga igual vagi per davant o per darrere. I això a l’OK Lliga ho pagues, s’ha de saber quan t’interessa crear angoixa al rival i quan te la crea el rival no caure en la trampa.